El biodi?sel ?s un combustible que s’obt? de recursos renovables com olis vegetals, greixos animals, o algues, que es tracten qu?micament per tal d’obtenir un combustible semblant al gasoil (di?sel) basat en el petroli.
L’obtenci? de biodi?sel ?s l’objecte en determinats casos d’alguns conreus oleagin?s com la colza i el gira-sol a l’ Uni? Europea i tamb? la soia als Estats Units d’Am?rica. Les autoritats d’aquestes dues zones estan interessades en disminuir les produccions agr?coles que ja resulten excedent?ries i promouen els anomenats conreus no alimentaris. De tota manera, l’expansi? d’aquest tipus de conreus s’ha convertit en la principal causa de desforestaci? arreu del m?n i, per tant, en un factor d’intensificaci? del canvi clim?tic.
Els conreus la finalitat dels quals ?s la producci? de biodi?sel estan incentivats i en la Uni? Europea s’estableix que hi hagi un contracte entre l’agricultor i l’industria transformadora i es fan una s?rie de controls per evitar el frau que suposaria que el producte fos desviat cap a finalitats aliment?ries.
El biodi?sel pot ser usat en qualsevol concentraci? afegit al combustible derivat del petroli amb cap o petites modificacions en el motor. El biodi?sel no ?s el mateix que l’oli vegetal cru ja que se li ha tret la glicerina amb un procediment qu?mic.
La definici? t?cnica del Biodi?sel als Estats Units (ASTM D 6751) especifica que es tracta d’un combustible composat per esters mono-alquil d’una cadena d’?cids grassos derivats d’olis vegetals o greixos animals.
Processos industrials
El Biodi?sel es produeix normalment per reacci? d’un oli vegetal o greix animal amb alcohol (metanol o etanol) en pres?ncia d’un catalitzador que ?s finalment eliminat.
En l’actualitat existeixen diversos processos industrials amb els quals es pot obtenir biodi?sel, per? es posa en q?esti? la seva efectivitat en un futur proper ja que obtenir biodi?sel d’aquestes fonts oliveres, gira-sols, canyes de sucre, etc prdueix un encariment del preu dels aliments per aix? que ara s’investiga cap a un nou camp que pot ser el de les microalgues del fons mar?. Els m?s importants s?n els seg?ents:
1. Proc?s base-base, utilitzant com a catalitzador un hidr?xid. Aquest hidr?xid pot ser hidr?xid de sodi (sosa c?ustica) o hidr?xid de potassi (potassa c?ustica).
2. Proc?s acid-base. Aquest proc?s consisteix en fer primer una esterificaci? ?cida i despr?s seguir el proc?s normal (base-base), s’usa generalment per olis amb alt ?ndex de acid?s.
3. Processos supercr?tics. En aquest proc?s ja no es necessari la presencia de catalitzador, simplement es fa a pressions elevades en las que el oli i l’alcohol reaccionen sense necesitat de qu? un agent extern com el hidr?xid actu? en la reacci?.
4. Processos enzim?tics. En la actualitat s’estan investigant alguns enzims que poden servir com acceleradors de la reacci? oli-alcohol. Aquest proc?s no s’usa en la actualitat degut al seu alt cost, que impedeix que es pugui produir biodi?sel en grans quantitats.
5. M?tode de reacci? Ultras?nic. En el m?tode de reacci? ultras?nic, les ones ultras?niques fan que la barreja produeixi i col?lapsi bombolles constantment. Aquesta cavitaci? proporciona simult?niament la barreja i la calor necessaris per portar el proc?s de transesterificaci?. Aix?, utilitzant un reactor ultras?nic per la producci? del biodi?sel, es redueix de manera dr?stica el temps, temperatura i energia necess?ria per la reacci?. El proc?s de transesterificaci? pot c?rrer en l?nia en lloc de utilitzar el lent m?tode de processament per lots. Els dispositius ultras?nics de escala industrial permeten el processament de diversos milers de barrils per dia.
El biodi?sel pot mesclar-se amb gasoil procedent del refinat de petroli a diferents proporcions. S’utilitzen anotacions abreviades segons el percentatge per volum de biodi?sel en la barreja: B100 en cas d’utilitzar biodi?sel al 100%, u altres anotacions com B5, B15, B30 o B50, a on la numeraci? indica el percentatge per volum de biodi?sel en la barreja.
Actualitat
El biodi?sel ?s una de les possibles alternatives als combustibles f?ssils. Avui en dia, hi ha un nombre important de benzineres que distribueixen biodi?sel als consumidors, i flotes de transports que l’utilitzen en el seu combustible.
Tanmateix, alguns investigadors han q?estionat que aquests tipus de combustibles presentin un balan? energ?tic positiu (faria falta m?s energia per a produir-los que la finalment obtinguda), tot assenyalant la seva relaci? amb el foment d’un model agrari intensiu, altament contaminant i molt exigent en el consum de recursos no renovables (aigua, s?l, fertilitzants, combustibles f?ssils, etc.).
Per a ser totalment competitiu amb els derivats del petroli caldria sobretot baixar els alts costos de producci? del biodi?sel.
